Els monestirs acostumen a estar situats en llocs naturals que preserven la bellesa de l’entorn. En el cas del Miracle no som els monjos que hem escollit l’indret, sinó que l’existència anterior del Santuari de la Mare de Déu n’ha establert el lloc des del segle XV.
Els monjos som doncs, en primer lloc, uns servidors del Santuari i dels pelegrins i visitants que hi venen. Ho fem des del nostre carisma monàstic benedictí que mira de fer-hi present la pregària en comunitat, l’acolliment que transmet pau, la serenor d’esperit.
La tradició ha situat els monestirs com a forjadors de cultura, amb “el llibre i l’arada”. Sí, el cultiu tant és de les lletres com de la terra. Ambdòs aspectes troben cabuda en la missió actual del Miracle.
Oferim un lloc per retrobar-se un mateix per la contemplació espiritual, per estades en família o en grup, per l’aprofundiment en cursos de la Casa d’espiritualitat.
Els camps de sembrats que emmarquen el Santuari, junt amb les rouredes, han incorporat en aquest mosaic de colors el de les vinyes. El cultiu de la terra ens dona el seu fruit gràcies al treball laboriós i constant.
Podem donar gràcies a Déu per poder tenir cura d’aquest Santuari, tan senzill en el que viu i el que ofereix, i alhora tan ric pel do que rebem i posem a l’abast dels que descobreixen el seu missatge de fons: que tots estem atrets a venir a fer-ne experiència per ser convidats a tornar a la part de Déu.
Xavier Poch,
Comunitat Benedictina del Miracle
